Tancar diàleg
Torna
Saltar al contingut (presione Entrar) Saltar al peu de pàgina (presione Entrar)

Fer dels estudis universitaris un hàbit

Tots estem d’acord en que el benestar acadèmic és important. És un dels 9 pilars del benestar que configuren el nostre marc de benestar. Encara que alguns estudiants gaudeixen amb els estudis, de vegades és difícil seure a estudiar. Ja sigui per una falta de motivació, concentració o cansanci.

Per a superar aquesta barrera tens que averiguar què és el que t’està impedint estudiar, pot ser que siguis molt perfeccionista, que no estiguis dormint prou o que tinguis alguna preocupació que ocupi tota la teva atenció… Sigui quina sigui la raó has de descubrir-la i aprendre a gestionar-la.

Estudiar pot convertir-se en un hàbit?

La resposta curta és: realment, no. Hàbits com el de raspallar-se les dents no es formen fàcilment perquè són comportaments breus i repetitius que ocórren en un context automàtic i constant (Lally, van Jaarsevald, Potts&Wardle, 2010 per a saber més). No requereixen molt esforç mental, mentre que estudiar sí. Estudiar és un comportament dinàmic: cada dia aprens nou contingut.

De fet, aquest és potser el millor aspecte d’estudiar a la universitat. La información no és per a aprendre i regurgitar, sinó per absorbir-la., qüestionar i remodelar, per a crear noves idees. No intentis convertir l’estudi en un “hàbit”, malgrat el que t’han dit sempre els teus pares o professors de secundària. És probable que un sol dia estigui ple de molts hàbits; Considera el estudi com l’aspecte del teu dia que et brinda quelcom novedós i emocionant.

Alguns consells breus per a fer que l’estudi sigui una mica més efectiu:

  1. Reforç positiu: una técnica revolucionaria utilitzada per els supermercats en forma de targetes de fidelitat, màquines escurabutxaques de Las Vegas i científics que donen snacks a les rates en el laboratori per aconseguir un bon comportament. (Per a obtenir més información, consulta la revisió de Thompson e Iwata, 2013). Les bones qualificacions no són una gran forma de reforç positiu, perquè no ocórren amb la suficient freqüència. Recompensat més sovint, estableix intervals específics i consistents. Assegura’t de que la recompensa sigui realment gratificant: mira un episodi del teu programa preferit, uneix-te a les nostres sessions de Let’s Chat o prepara’t una bona tassa de te.
  2. Tècnica de recuperació: tots els estudiants de psicología poden dir-te què és la técnica de recuperació (perquè probablement hagin recuperat i practicat la definició). La pràctica de recuperació es considera el millor mètode per a garantitzar que la información estigui disponible quan la necessitis. Simplement es refereix a llegir i després intentar recuperar la información sense cap material, i després fer-ho un parell de vegades. Una dada curiosa sobre la memòria: no “s’emmagatzema”, com es creia comunament fins a finals de la década de 1990, és molt dependent del medi ambient. Això és una ventaja, perquè probablement aquest any estudiaràs i faràs els teus exàmens en el mateix entorn. (Per a obtenir més información, consulta Roedrigar y Butler 2011; y Sutton; 2006).
  3. Caminar / fer exercisi: molts creuen que l’exercisi sol és bò per al teu benestar físic, però el cos i la ment són inseparables (a menys que siguis seguidor de Descartes), el exercisi beneficia enormement el teu benestar mental. Aquest paràgraf podria estendre’s a un assaig de ressenyes que demostren els beneficis de qualsevol tipus d’exercisi sobre el rendiment cognitiu, però ho deixem per a altre articles. No obstant, si desitges llegir més sobre això, el llibre del Dr. Shane O’Mara, “In Praise of Walking” (2019) analitza les meravelles que una simple caminata pot fer pel teu cervell. Aquest pot ser el consell més important aquí, ja que també brinda un descans molt necessari del temps que passes mirant la pantalla del mòbil, ordinador, etc…
  4. Integració social: Segons una teoría de Tinto (1975, 1993), la integració social és un fort predictor de l’èxit acadèmic. Tot i que pot ser difícil fer nous amics i unir-se a grups durant el confinament per les mesures de restricció, els comités darrera de cada grup estan fent tot el possible per a crear events online divertits e interactius. Uneix-te a les nostres sessions d’estudi, fes una ullada al nostre lloc web de col·lectiu de la universitat, busca un grup que t’agradi a Facebook o a un compte a Instagram i sintonitza’t amb el que tenen per oferir!
  5. Esperem que puguis aplicar alguns d’aquests senzills consells durant els pròxims mesos, aprofitar al màxim aquesta insòlita situació i convertir-la en un any d’excelent èxit acadèmic.


Lally, P., Van Jaarsveld, C. H., Potts, H. W., & Wardle, J. (2010). How are habits formed: Modelling habit formation in the real world. European journal of social psychology, 40(6), 998-1009.

O'Mara, S. (2019). In praise of walking: The new science of how we walk and why it’s good for us. Random House.

Roediger III, H. L., & Butler, A. C. (2011). The critical role of retrieval practice in long-term retention. Trends in cognitive sciences, 15(1), 20-27.

Sutton, J. (2006). Introduction: memory, embodied cognition, and the extended mind. Philosophical Psychology, 19(3), 281-289.

Thompson, R. H., & Iwata, B. A. (2005). A review of reinforcement control procedures. Journal of Applied Behavior Analysis, 38(2), 257-278.

Tinto, V. (1975). Dropout from higher education: A theoretical synthesis of recent research. Review of educational research, 45(1), 89-125.

Tinto, V. (1993). Building community. Liberal Education, 79(4), 16-21.